De Ponce a Barcelona. La família Gallart i el poder a través de les arts i l’arquitectura a la francesa (1851-1898)
José Gallart Forgas (1838-1898) fou un industrial català que s’instal·là a l’illa de Puerto Rico per enriquir-se amb l’explotació de la canya de sucre. Aquest empresari és un bon exemple de mecenatge de finals del segle XIX, primer a Ponce (Puerto Rico) però també, i sobretot, a Barcelona. L’empresa...
Salvato in:
| Pubblicato in: | URI:https://journals.openedition.org/pds, |
|---|---|
| Autore principale: | |
| Natura: | Article ou chapitre numérique |
| Lingua: | Catalan |
| Pubblicazione: |
Patrimoines du Sud
2024
|
| Soggetti: | |
| Accesso online: | Accès Université d'Orléans et IFPM Accès Université d'Orléans et IFPM |
| Riassunto: | José Gallart Forgas (1838-1898) fou un industrial català que s’instal·là a l’illa de Puerto Rico per enriquir-se amb l’explotació de la canya de sucre. Aquest empresari és un bon exemple de mecenatge de finals del segle XIX, primer a Ponce (Puerto Rico) però també, i sobretot, a Barcelona. L’empresari formà part dels catalans que van fer fortuna a Amèrica, esdevingueren mecenes i empraren les arts i l’arquitectura amb l’objectiu de configurar una imatge personal de prestigi i poder. Quan fixà la seva residència a Barcelona, encarregà la construcció de dos palaus per acollir tota la seva família : el Palau de les Heures (1894-1895) i el Palau dels dos lleons (1895-1897). Mitjançant fonts documentals diverses, algunes d’elles inèdites, mostrarem com aquestes dues arquitectures, així com la resta de comandes artístiques, van esdevenir la materialització d’una estratègia de representació social del poder industrial, polític i econòmic del propi Gallart. Part de la importància dels dos casos arquitectònics radica en què són exemples d’inspiració francesa de línia estil Segon Imperi i Renaixement, un eclecticisme molt habitual a la Barcelona del segle XIX tot i que poc estudiat fins el moment. |
|---|