De la ciutat urbana a la ciutat jardí. L’arquitectura noucentista i el Mediterrani de la mà de l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo
A principis del segle XX, i després de dècades en les quals, i seguint un estil arquitectònic Modernista, va predominar la construcció de grans edificis urbans a les noves eixamples de ciutats com Barcelona, Reus, o Girona, una nova tendència va obrir-se pas amb més força que resultats, amb l’object...
Na minha lista:
| Publicado no: | URI:https://journals.openedition.org/pds, |
|---|---|
| Autor principal: | |
| Formato: | Article ou chapitre numérique |
| Idioma: | Catalan |
| Publicado em: |
Patrimoines du Sud
2024
|
| Assuntos: | |
| Acesso em linha: | Accès Université d'Orléans et IFPM Accès Université d'Orléans et IFPM |
| Resumo: | A principis del segle XX, i després de dècades en les quals, i seguint un estil arquitectònic Modernista, va predominar la construcció de grans edificis urbans a les noves eixamples de ciutats com Barcelona, Reus, o Girona, una nova tendència va obrir-se pas amb més força que resultats, amb l’objectiu de trobar solucions urbanístiques que permetessin millorar les condicions de vida d’alguns ciutadans. Aquesta tendència, que ja s’havia iniciat en altres regions americanes i europees, consistia en projectar Ciutats Jardí, un tipus d’urbanitzacions que a aquells anys es van començar a fer presents en diversos punts del territori català, amb la voluntat de crear uns nous espais més adequats a les noves necessitats, seguint un estil arquitectònic molt més lligat al Mediterrani. Un dels primers exemples de Ciutat Jardí a Catalunya va ser la que es va projectar a la zona de Torre Baró a Barcelona, destinada a la classe treballadora i que no va aconseguir l’objectiu proposat. A aquesta la van seguir altres, sent una de les més importants, la que es va crear a la zona sud de Sitges, poble costaner proper a la capital catalana, amb la voluntat de crear un complex que unís en un mateix projecte les necessitats dels usos residencials amb els del despertar turístic que en aquelles primeres dècades del segle XX coincidien a Sitges. Per aquest projecte es va comptar amb el suport i col·laboració de diverses personalitats del món social, econòmic i cultural català, tenint com a director tècnic a l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, el qual, amb els anys, es convertiria en un dels principals representants d’aquell nou estil arquitectònic que havia aportat el nou moviment social i cultural, com era el Noucentisme. Josep Maria Martino va ser un arquitecte molt prolífic, i les seves obres les podem trobar principalment a Sitges, tot i que també té edificis a altres ciutats com Barcelona i Reus. |
|---|